El raïm és una fruita de tardor molt típica dels països mediterranis. N’hi ha diferents varietats però principalment en coneixem el blanc i el negre. Saps quina diferència hi ha entre l’un i l’altre? Quin és millor? No és qüestió de gustos sinó de composició!
El raïm és una fruita que destaca pel seu aport en sucres, que trobem tant en el blanc com en el negre i en una quantitat molt igual. Per cert, és de les fruites que més sucre porta (i per tant més calories), concretament uns 16 grams de sucre per 100 grams de fruita. També porta fibra, en aquest cas n’hi ha més en el raïm negre.
Entre els minerals, el potassi és el més abundant i es troba en molta més quantitat en el raïm negre, mentre que el calci i el magnesi estan en quantitats més moderades i n’hi ha més en el blanc. Pel contingut en minerals, i especialment gràcies al potassi, el raïm és bo per remineralitzar, alcalinitzar i depurar.
Entre les vitamines, el raïm és de les fruites que més vitamina B6 conté i la trobem en la mateixa quantitat en els dos tipus.
Pero el què fa especialment interessant el raïm és una substància anomenada resveratrol que té propietats antioxidants i que només es troba en el raïm negre, concretament a la pell del raïm negre. Hi ha estudis científics que relacionen el resveratrol amb la prevenció de l’envelliment prematur, la reducció del risc d’aterosclerosis i de malalties cardiovasculars i fins i tot amb la protecció en front a alguns tipus de càncer. Així doncs, per aprofitar aquestes propietats tan saludables, és millor menjar raïm negre.
Un cop assecat els grans de raïm es transformen en panses, molt energètiques ja que al perdre l’aigua es concentren els sucres. Les panses són ideals pels esportistes i pels nens poc menjadors.
