Es coneix com al.lèrgia alimentària un tipus de reacció adversa del nostre cos en front a un determinat aliment on s’activa el sistema immunitari, en la majoria dels casos mitjançant uns anticossos anomenats immunoglobulines del tipus IgE. S’anomena també al·lèrgia de tipus I o immediata perquè té lloc de forma molt ràpida i es manifesta en qüestió de minuts a poques hores després d’haver ingerit, inhalat o haver entrat en contacte amb l’aliment, habitualment abans de dues hores.
Pot debutar a qualsevol edat però és més freqüent que comenci en els primers anys de vida.
Actualment entre el 6 i el 8% dels nens menors de 10 anys tenen algún tipus d’al·lèrgia alimentària i en el cas d’adults les xifres baixen al 3-4%.
Hi ha una sèrie de factors que poden augmentar la predisposició a desenvolupar una al·lèrgia alimentària: factors genètics, alteració de la barrera intestinal, presència d’asma, exercici físic i alcohol.
Les manifestacions clíniques poden presentar-se a nivell intestinal però també en altres parts del cos:
PELL: urticària, angioedema i eritema generalitzat. són les manifestacions més freqüents i menys greus.
SISTEMA DIGESTIU: prurit i angioedema en llavis, llengua i paladar en el síndrome d’al·lèrgia oral (SAO) molt freqüent amb algunes fruites. També pot haver-hi nàusees, vòmits, dolor abdominal i/o diarrea.
VIES RESPIRATÒRIES: rinitis, conjuntivitis, estornuts i picors nasals. Pot presentar-se asma per inhalació de vapors de cocció, per exemple quan hi ha al·lèrgia al peix o al marisc. En certs casos pot haver-hi dificultat respiratòria amb broncoespasme.
ANAFILAXI ALIMENTÀRIA: cursa amb símptomes cutànis acompanyats de broncoespasme o símptomes gastrointestinals greus o del sistema cardiovascular (hipotensió, arrítmies). És la manifestació més greu de l’al·lèrgia alimentària i pot desencadenar un shock anafilàctic.
En nens els aliments que més freqüentment poden donar al·lèrgia són llet de vaca, ou i peix, mentre que en adults són fruites i verdures, llegums, fruits secs, peix i marisc.
